INTEL·LIGÈNCIA I COMPORTAMENT

 

                   En tot moment l’home està en la recerca de vida, però quina vida cal cercar?

         La vida orgànica o protocèlules és prou interessant, ja que en cas de trobar-la, dona la possibilitat de que hi hagi una atmosfera respirable.

         En cas de sistemes de vida més elaborats com pot ser un mamífer, la cosa canvia, pot haver una incompatibilitat d’adaptació entre dos sistemes vius que comparteixin el mateix territori.

         Aquí en el nostre planeta, ho confirma aquesta incompatibilitat d’existència.

         En el nostre ecosistema, lloc on viuen diversos tipus de sistemes vius, apareix el concepte de depredadors i preses. Aquest fet, és totalment independent de “la moral” que pugui tenir el sistema viu. Està clar que per subsistir, cal alimentar-se sense pensar si és ètic treure una altre vida.

         Altre fet, que remarca el comportament d’un sistema viu, és el fet de la seva reproducció, com a conseqüència de l’expansió de la seva població. Si el seu territori queda limitat, aquest sistema tendirà a cercar altres territoris per assolir-los i, si cal, lluitar contra els éssers vius residents.

         El poder controlar un territori i la seva societat, és una característica intrínseca de tot organisme complex. Dins de cada espècie, sempre hi ha aquell que ha de controlar, manar i guiar el seu entorn, d’aquí venen les baralles dels membres de la mateixa espècie.

         Tenint com a precedent tots aquests fets en el nostre planeta, que ens fa pensar que en altres llocs de l’Univers, on l’origen de la vida pot haver-se començat com el nostre, en quant a comportament siguin diferents dels habitants de La Terra?

         Està prou clar, que la intel·ligència ha estat l’eina que ha dominat en el nostre planeta, però aquesta, no ha estat prou hàbil per evitar les lluites entre l’esser humà.

         Si l’home, exemple de la intel·ligència en el nostre planeta, no ha respectat la seva pròpia llar, ni els éssers vius que hi conviuen amb ell ni amb ell mateix; en el cas de trobar un  altre sistema viu menys intel·ligent que nosaltres, que ens fa pensar que respectarem el nou sistema viu?

         Aquesta mateixa pregunta ens hauríem de fer en cas de que el sistema viu fora intel·ligentment superior a nosaltres. Ens respectaria?

         Una cosa és certa, l’expansió és comú a tot sistema viu, i que els models de la natura que es coneixen no donen cap tipus de lloc privilegiat dins l’Univers on les propietats difereixin de la resta, tant per la seva composició com per el comportament de qualssevol sistema orgànic.

 

Cervell humà               Contacte entre Europeus i Americans